Un Calendari d’Advent és un calendari de “compte enrere”. Diu la viquipèdia que aquesta mena de calendaris eren molt freqüents quan molta gent no sabia comptar, i que s’utilitzaven abans de les festivitats importants (Nadal, Pasqua, Tots Sants, etc).
Ara ja sabem comptar (oi? 
), però els seguim utilitzant per tradició.
Des d’Eduscopi us n’hem preparat un, digital i ple de curiositats científiques, que anirem descobrint des del dia 1 de desembre i fins el dia 24.
Així que, amb tots vostès, el Calendari d’Advent de les curiositats científiques!
1 de desembre
Sabeu allò que tan típic que hem sentit (i dit!) tantes vegades de “no agafis fred, que et refredaràs!”? Doncs no és cert, tu!
Ens ho explica la gran Hiperactina en aquest vídeo:
2 de desembre
Fa un fred que pela, sí, però, sense ànim de deprimir-vos, us hem de dir que encara no és hivern. Així que aprofitem i parlem de la tardor.
La curiositat científica d’avui va per aquí… Per què canvien de color les fulles dels arbres en aquesta estació de l’any?
Doncs la cosa ve perquè com que a la tardor és quan comencem a tenir menys hores de llum i comencen a baixar les temperatures, s’atura la producció de clorofil·la. I si es retira la clorofil·la apareixen els pigments marrons de la fulla que fins llavors quedaven amagats per aquesta substància.
Parlem dels arbres de fulla caduca, només, a qui després perdran les fulles perquè les branques es renovin amb nous nutrients.
El cas és que aquest canvi de color s’ha convertit en un espectacle a moltes zones del món. De fet, al Japó, hi posen nom i tot, a aquest fenomen. L’anomenen Momiji, que segons una llegenda era una dona endimoniada, una mena de bruixa, que vivia a la “Cova dels dimonis” i tenia terroritzada a tota la població de la zona. Però aquesta última dada no la tenim contrastada científicament així que ho deixarem aquí i ens dedicarem a contemplar l’espectacle (els japonesos ho tenen calendaritzat i tot!).
3 de desembre
Quin plaer aquell dia que tens temps per berenar i t’escalfes un got de llet, potser t’hi poses una mica de cacau o de mel per endolcir el que queda de tarda, i agafes unes galetes per sucar-les… I quina ràbia quan la galeta es trenca abans d’arribar a la boca!
Al físic australià Len Fisher coses com aquestes el treien de polleguera. Tant, que va dedicar-se a calcular com cal agafar la galeta perquè no es trenqui i amb quin grau d’inclinació cal apropar-la al got de llet. Ho explica al seu llibre “Cómo mojar una galleta”, juntament amb altres aplicacions quotidianes de la ciència, com ara com fregir un ou de manera òptima o com millorar la vida sexual amb l’ajuda dels principis de la física.
Potser us interessa més aquest darrer tema que el de la galeta, però sentint-ho molt aquí farem l’spoiler que us permetrà gaudir del berenar i pels temes de llit ja us comprareu el llibre.
Per entendre com sucar una galeta en una tassa de llet calenta hem de comprendre les forces que atrauen un líquid a l’interior dels materials porosos i, en aquest cas pràctic, saber què passa quan el líquid penetra a l’aliment. Fisher aplica aquí la teoria de la capil·laritat i una de les conclusions a les quals arriba és que cal “subjectar la galeta horitzontalment, amb un únic costat en contacte amb la superfície del líquid”. D’aquesta manera el líquid només arriba al pla mig de la galeta perquè aquesta es xopi, mentre que si es col·loca plana sobre la tassa, la llet ha de viatjar dues vegades més lluny, és a dir, d’una cara a una altra galeta, i és llavors quan estova la galeta i la trenca.
4 de desembre
Perquè es produeixi un eclipsi total de sol, el Sol, la Lluna i la Terra han d’estar alineats. I això és el que ha passat aquest 4 de desembre i s’ha pogut veure des de… l’Antàrtida i el sud d’Àfrica.
Que ens queda una mica lluny? Cert. Però la NASA l’ha retransmès en directe a través de Youtube i de la pàgina nasa.gov/life. El problema és que us haureu hagut de llevar d’hora, per seguir l’streaming des de la glacera Union de l’Antàrtida, perquè tot això passava a les 6:05 del matí, hora nostra.
En tot cas, si no hem pogut gaudir de l’experiència en directa, almenys en podem buscar imatges en diferit. Remeneu per les xarxes i busqueu les etiquetes #TotalSolarEclipse i #SolarEclipse2021. És espectacular!
Ha sigut l’únic eclipsi d’aquest tipus aquest 2021 i ens haurem d’esperar fins al 30 d’abril del 2022 per a veure’n un altre, en aquest cas parcial.
L'entrada #AdventCientífic apareix primer en Eduscopi.